Raid d'Aran 2014

Durant la prèvia del Raid, l’equip va estar pendent fins a última per competir a la categoria elit de 4 integrants amb fèmina, varem  sondejar a totes les super fèmines de Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, però es va demostrar lo habitual, existeixen pocs esportistes de muntanya capaços de desenvolupar un ventall tant ampli de disciplines, i pocs els disposats a afrontar un raid de mes de 48h, sense tenir-lo encabit dins la seva temporada. Fins i tot ens va resultar difícil  ajustar l’equip de 3 entre els 8 habituals de l’equip, un seguit de baixes i improvisacions ens ha fet veure que no som un equip tancat, tot lo contrari, estem oberts i suportats pel compromís de molts companys de la nostra terra.

Finalment doncs, la Maria passa de titular a assistència per un maleït esquinç, el Raül de Bràfim es fica a tiro per suplir les oposicions del Roger Moras, l’incombustible Josep Enric es deixa convèncer fàcilment i l’Oriol Pellisa tanca l’equip com a capità.

No us explicarem tot el raid, preferim anar directe a les lliçons apreses, però un resum de seqüències podria ser aquest:

Nervis, reglament, preparatius, patins, gasss, boira, orientació, plaques de neu, senders que es perden, aigua, fang, relleus, orientació, rius amb la bici al coll, gana, riures, força, estratègia, canvis de ritme, quilometres de mes, desnivell de mes, aigua, ferro, cordes, rivalitat, avituallaments, sms, nit, fresca,orientació, estratègia (cauen les primeres valises), cansament, descens control, transició, ruta conservadora, son, cops, lesions i llagues, canvi d’estratègia, desnivell, llacs, colls, fotos, cims, calor, refugis (cervesa) molta son, riures, transició, companyerisme, natació, neutralització, descans, compartir, mal, agulles, patins, cauen mes valises, sobre esforç, llagues, cures, coix, pals, V+, ferro, calor, benes, passeig, rebento, meta, satisfacció, alegria, abraçades, sms, trucades, emoció, “bajon”....        

 


Deu ni do les cafrades que portem a l’esquena, però mai son suficients per tenir la memòria prou fresca, en un raid d’aquestes característiques no et mata el cansament, ni els km, ni el desnivell, tot i suma, però el que realment et mata es la picada de mosquit, allò mes insignificant; uns mitjons secs, unes plantilles, uns bastons, un paravent, un mapa plastificat, unes piles ben carregades, una llaga, una puntxa mal clavada, unes soles gastades, vaselina, crema solar, dormir be la nit prèvia, uns frens gastats,... la suma de petits detalls son els que acaben marcant la diferencia. Qualsevol equip del raidaran estava sobradament capacitat per fer 300km i 15000+, i suficientment motivat per passar dos nits sense dormir, el tema està en: sabran superar aquesta exigència física i psíquica sortejant infinitat de picades de mosquit??

La preparació física no ho es tot; un bon material, la logística, l’experiència, mantenir l’atenció, una bona assistència (nosaltres varem tenir la millor), no perdre la motivació, deixar passar els moments dolents, la gracia dels raids son totes aquestes combinacions viscudes, que compartides amb la resta d’equips i companys en fan una experiència que mai et deixa indiferent.

Pel que fa a la organització, només podem felicitar-la, san fet molts comentaris, tots força encertats d’aspectes a millorar, i per tal de mostrar-li el nostre respecte i agraïment, el nostre equip també vol fer la seva humil aportació:

1.En general les proves especials estaven ben assistides, però en concret la proba de cordes podia portar a confusions a l’hora de practicar la seva integra execució i marcatge final de valisa. De nit , amb el cansament i guiant-te pels lots podies començar pel final i trobar-te la valisa de sorpresa. Aquesta proba no va ser cap regal, ni cap descans, tot el contrari, va ser un punt d’exigència que destaquem i agraïm.

2.Natació: va portar de cul a l’organització, havent-la d’improvisar a última hora a falta dels kayaks. Be, a les altures del raid que es trobava i després de l’esforç per arribar-hi a temps, varem trobar a faltar una barca d’auxili per prestar l’assistència vital bàsica.

3.“Mas media”, web, seguiment,... aquest camp normalment sobre passa a l’organització, que ja te massa coses entre mans, a mes a mes hi juguen un paper molt important la premsa, el numero de caràcters per columna, les marques i el màrqueting, però és un aspecte molt important, ja que des de casa hi ha molta gent que busca noticies dels seus. Volem que s’entengui be el que anem a dir; es normal que el protagonisme es centri on hi ha la competició, en aquelles posicions disputades, en el màxim esforç, en els records, en els primers classificats i en els cracks. Però hem de marcar un mínim de “quota de pantalla” pels equips del peloton, ja que tothom s’ha sentit protagonista de la seva pròpia aventura.
https://www.flickr.com/photos/53007249@N00/

 

Finalment varem aconseguir una meritòria 2ª posició a la nostra categoria (2+1). De moment, aquest any no estem tenint l’encert que esperàvem, però l’esforç per aconseguir-ho no ha quedat en va, per tant esperem que ens hagi fet mes forts. El mes reconfortant de tot, és compartir experiències sobre posant-se a les dificultats, i saber que darrera de l’equip sempre hi ha ilercavonia.

Los ilercavons del raid d’Aran volem dedicar les nostre 53hores d’esforç especialment a: Roger Moras que s’ha pelat els colzes estudiant i al Xavier Sahuquillo lo nostre super que està recuperant-se d’una inoportuna lesió.

Visca ilercavonia!!!

Xeics!! que ningú es perdi el raid del Campionat del mon d’Equador, tenim la millor selecció possible: La Catalana!!!
http://www.proyectoaventura.com/3_90_inicio.html