Després del bon paper assolit en diferents proves
de Rogaine i per tal d’acabar la temporada, l'equip va decidir participar al
Campionat d’Espanya de Rogaine que es celebrava a l’illa de Gran Canaria.
L’esdeveniment estava organitzat pel Club
Deportivo OrientaGC i la FEDO (Federació
Espanyola d'Orientació) el presentava com el campionat d'Espanya de Marató
Rogaine 2014.
Es tractava de la IV edició d'un rogaine
completament consolidat que destaca sobre tot per la espectacularitat del
terreny y on s’hi presenten habitualment els equips capdavanters
a Europa. En total hi havien 3 modalitats de rogaine; una de 3 hores i dues més
de 6 i 12 hores, on la modalitat de 6 hores era la que formava part del
campionat.
Els deures estaven fets; havíem estudiat el mapa
fent exercicis, havíem analitzat els
recorreguts d’altres edicions, varem tantejar el nivell dels equips espanyols
al rogaine de Penyagolosa (Villafranca del Cid 2014), havíem augmentat el ritme
participant a la lliga d’orientació Gran Penedès, i teníem els vols i la
família apunt per un cap de setmana intens.
Així que a primera hora de la tarda del divendres, l’Oriol i el Roger marxavem amb tota la família cap a l’illa de Gran Canària juntament amb altres equips de Catalunya com La Nova Fita, Hop Hop, Aligots, Torretes, etc.
Després de 3 hores de vol, vam arribar al seu
destí i de l’aeroport cap a l’apartament a descansar unes hores abans d’anar
cap al Pico de las Nieves (1.949 msnm), punt més alt de l’illa i lloc d’inici
del rogaine.
Varem dormir arran de costa i de bon matí varem
emprendre la ruta cap la zona de competició, seguint les instruccions de la web
(per cert una web tècnicament perfecta) varem aparcar a l’àrea recreativa de
Los llanos de la Pez per pujar amb bus fins la zona de sortida.
A les 10:30h l’organització entregava els mapes i
cada equip triava l’estratègia a seguir. El terreny que se’ns presentava és
d’aquells que agraden a l’equip, grans
desnivells i multitud de zones variades que et permeten marcar recorreguts fora
dels camins habituals.
Primer de tot, varen atacar les balises del sud
est del mapa, on s’intuïa un traçat lògic i un ritme de punts interessant,
aquesta part del mapa et permetia fer totes les seves fites. D’aquesta manera varen
anar passant les 2 primeres hores juntament amb l’equip Camelback Silva que
també havia decidit prendre la mateixa estratègia. La zona era d’aquelles que
et queda a la retina: boscos de pi canari, zones volcàniques, vistes
panoràmiques, grans cingles i espectaculars agulles de roca, en fi, Canàries en
estat pur!
Fins a les 2 hores tot anava perfecte, el ritme
era d’unes 8 balises/hora (a una mitjana de < 8' per fita) disputant el podi
amb la resta d’equips. Teníem la sensació de que ho estàvem fent be, gaudíem
del recorregut i intercanviàvem decisions.
A partir d’aquell moment, retornant cap a les
parts elevades (centre del mapa) va aparèixer una inesperada “pàjara” , i un cop aconseguida la
fita 76 varem decidir modificar totalment l’estratègia per tal d’arribar a la
Hash House (HH- avituallament calent localitzat al costat de la sortida).
.jpg)
Inicialment teníem previst fer un recorregut circular
en forma de dos bucles (línies blaves); un al SE i l’altre al SW (passant per
la part central del mapa), aquest recorregut contemplava 190 punts els quals
ens van semblar un aposta coherent vist el nivell dels equips que s’hi
presentàvem (sabíem que els 2 primers passarien dels 200 punts sobradament però
nosaltres havíem de fer el nostre rogaine).
A partir de la fita 76 varem canviar el sentit
del segon bucle dedicant 15 minuts al avituallament per tal de recuperar forces,
pensant a la vegada que canviant el sentit començaríem baixant i això donaria
temps a recuperar el físic.
Efectivament la cosa va començar a millorar i
varen tornar a emprendre la cursa. Amb la nova estratègia afrontaven la part
sud oest del mapa on l’organització havia col·locat diferents balises perdudes
enmig del bosc.
Com acostuma a passar a les Canàries, a la tarda van aparèixer els núvols i amb ells la boira, la pluja i el fred. Aquest fet va complicar força l’orientació ja que la visió es va reduir a uns 30-
Finalment, amb 5:45 h i 159 punts arribaven a
meta amb una meritòria 6ena posició (6h HSeniors), amb el regust amarg de saber
que teníem un bon recorregut, a l’abast d’una posició al pòdium del campionat
d'Espanya, però que el contratemps físic no ens va deixar executar.
El podi final se’l va emportar Camelback Silva
amb un 241 punts, juntament amb Suunto( 224 punts) i l’equip de Villena-O (182
punts).
Us animem a tots a veure (i sobretot a aprendre)
el recorregut i l’estratègia dels diferents equips, podeu fer-ho al següent
enllaç:
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a8gm9l per a la modalitat de 6 hores.
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a6ried per a la modalitat de 12 hores.
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a6ried per a la modalitat de 12 hores.
Amb aquesta última prova, l’equip dóna per finalitzada
la temporada 2014, una temporada on hem iniciat la disciplina del rogaine, una
temporada llarga; amb raids de primavera/estiu, i molt ritme i orientació a la
tardor/hivern. Una temporada amb lesions importants dins el nostre equip, que
han impedit que tothom pogués participar.
A partir d’ara ens prenem un meritori descans per
tal de poder preparar el 2on Raid Ilercavó i afrontar els nous reptes del 2015,
on repetirem en raids de la copa d'europa i rogaines.
No voldríem acabar sense donar les gràcies a tots
aquells que ens heu ajudat durant tota la temporada i especialment a CompeGPS,
Terres de l’Ebre, HokoEsport, Fisiomav, Rogles aventura, Raid ilercavó, Vallfirest,
Basf, Exclusive Bikes, La Cameta Coixa i a tota la resta de patrocinadors i
col·laboradors que amb esforç ens ajudeu a tirar endavant els nostres somnis. Iep!!
i a les famílies que ens aguanten i ens fan costat en tot moment.
Josep Enric Benaiges i Xavier Sahuquillo: tenim
moltes ganes de que torneu amb força, tot el que em aprés durant el 2014 us ho
dediquem als dos!
Salut, crostes i fins la temporada que ve!
Roger Moras i Oriol Pellisa
