dimarts, 21 d’octubre del 2014

Marató Rogaine 6h Penyagolosa - Vilafranca del Cid

Aquest cap de setmana l'Equip de raids es va desplaçar a la comarca de l'alt Maestrat, a Vilafranca del Cid, pertanyent històricament a la comarca del Ports de Morella, on s'hi disputava el Campionat de la comunitat valenciana de marató rogaine 6h. El Roger i l’Oriol van ser els representants de l’equip aquesta vegada.

El rogaine l'organitzà el Club d'Orientació de Castelló ADCON que aquest any celebra el seu 25e aniversari, repetint l’èxit que va tenir el 2013 el rogaine de Penyagolosa, aquest cop reeditant el mapa del campionat d’Espanya d'orientació del 2001 disputat a Vilafranca del Cid.

A l'esdeveniment s'hi van presentar els millors equips de la comunitat valenciana, així com els que es disputen la Lliga Espanyola de Marató Rogaine 6h, l’experiència organitzativa del ADCON i l'escenari va recompensar de sobres l'esforç del desplaçament per a tots els equips.

La cursa es desenvoluparia per la meseta situada al oest de Vilafranca (1125 msnm) amb un cim de 1400 msnm, on hi trobem els boscos de Palomita, el Bolivar i la Parreta. Destaca en aquest terreny de boscos de carrasca i repoblacions la quantitat de marges de pedra seca, carrerades, tancats ramaders, casetes de pastor, forns de pedra,... Tot plegat un patrimoni humà, material i artístic que conforma un laberint de pedra. 
Després d'una bona matinada, arribem amb puntualitat Ebrenca a l'alberg de la Parreta, on hi fa una fresca que encanta, ens mengem un petit entrepà i comencem el ritual dels preparatius. Estàvem força mentalitzats en prestar atenció a l'aproximació a les balises, ja que amb tants murs i tallats podien quedar-nos inaccessibles. També havíem repassat el mapa del 2001, per cert escala 1:10000 (5m equidistància),un mapa impressionant per la quantitat i la qualitat d'informació. En aquest, s’hi destaca una zona nord mes difícil de progressar per desnivell i l’espessor del bosc, i una zona sud mes oberta que es prestava a tirar rumbs i fer camps a través.
A la línia de sortida ens entreguen el mapa, un mapa DINa3 a dos cares 1:10000, amb 300 punts repartits en 50 balises. No tenim molta pràctica com equip en els rogaines, i la interpretació rapida de l’estratègia ens costa, tot i que cada cop menys. Finalment decidim fer una ruta en sentit horari anant primer al sector sud i deixant pel final la zona que ens semblava mes complicada.
Comencem a còrrer sense haver detallat exactament l'ordre de les balises, qüestió que anirem discutint a mesura que anàvem avançant...


El ritme de les 2 primeres hores va ser alt, amb unes 9 balises/hora, per un terreny tècnic i pedregós, però la forta calor, i la manca de ritme competitiu es va anar passant factura, i ens varem presentar al punt clau del rogaine (fita 69) amb poc menys de 2 hores de temps pel tancament de meta. Estudiat el traçat i el ritme dels 3 primers equips sèniors de la lliga Espanyola , podem dir que varem arribar justos de temps a la fita 69, amb el desnivell òptim però amb uns quants kilòmetres de mes que els millors equips del rogaine, i per tant una mica mes desgastats (una de les assignatures pendents és tirar mes línies rectes). 
En aquest punt doncs, som realistes, i considerant el desgast físic, les “llagues” de les noves sportiva i la poca ambició (per que no dir-ho);  descartem 4 balises que sumaven 30 punts, apostant per acabar escombrant fins a meta la resta que ens quedaven.


Finalment arribem a meta 30 minuts abans del tancament (si et deixes punts és massa temps). Aquest fet ens evidencia la poca costum de treballar amb un mapa a escala 1:10000, on les distàncies, les referències i els obstacles ens sorprenien cada cop per la seva proximitat.


D'aquest rogaine hem de descarat l'alt nivell dels equips que disputen la lliga Espanyola, amb una agilitat en l'orientació i l’estratègia espectacular (mireu els punts i el temps dels 3 primers equips sèniors). 
També ens va sorprendre gratament el mapa, mai havíem treballat amb un mapa amb tant de detall i amb tanta informació, la qual cosa va alentir el nostre ritme. I per últim, volem ressaltar el paisatge i el patrimoni històric dels Ports de Castelló, l'ADCON ha fet un gran homenatge a l'art de la pedra seca, plasmant totes les obres en un mapa de gran qualitat, la millor manera de realçar l'esforç i el treball dels nostres avantpassats.
Marxem de Vilafranca primers classificats entre els equips que no disputen la lliga espanyola, amb un regust bo per la bona orientació; rellevant-nos, anticipant-nos i adaptant la ruta, però amb un regust amarg per l'estat físic i les dificultats per establir ràpidament una estratègia inicial.
Tenim clars quins son els deures per seguir preparant el campionat d’Espanya de rogaines de Gran Canàries (13 de desembre), per tant, recuperarem l’estat físic ràpidament sense deixar de banda el calendari de raids del últim trimestre.
Salut i crostes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada